Els perills de llegir filosofia
Avui he comprat una butlleta del 649 i tres llibres, per un euro cada un! Entre ells un llibre de Nietzsche, "La genealogia de la moral".
He començat a fullejar-lo, i llegint les primeres pàgines i notant que quelcom començava a bullir, a remoure sota el meu crani, amb les primeres línies, he pensat:
"Fa molt de temps que no llegeixes filosofia, i tampoc és que fos gaire aleshores". I Això vol dir que just començo a llegir filosofia, sóc un lector "adolescent", dels pitjors.
Si no vigilo, començaré a emocionar-me amb algunes sentències o fragments, encara que just entengui o malinterpreti les paraules impreses; a percebre com creix la meva intel·ligència amb aquest nou aliment intel·lectual tan exquisit; i... ai las!, començaré a citar a Nietzsche amb qualsevol motiu...
Però no, resistiré; de quelcom m'ha de servir que faci 20 anys que tinc vint anys, i em limitaré a llegir el llibre, pel pur plaer de fer-ho, i treure'n el màxim profit, literari i intel·lectual.
Però no ens enganyem, alguna cita sí que caurà de tant en tant...