Sant Jordi / El dia internacional del llibre, o perquè es una gran data
Sant Jordi és una de les meves festivitats preferides... bé, per què no escriure-ho: la preferida. Perquè està estretament lligada a una de les meves passions artístiques: la literatura. Des de petit, per a mi, els llibres han estat vinculats a la rosa, la llegenda, el sant-cavaller i la festivitat.
Per això em va sobtar descobrir, anys enrera, que en altres llocs només es celebra el dia del llibre (que no és poca cosa, tot s'ha de dir), però sense rosa, ni princesa, cavaller o drac. I siguem sincers; no és que tots aquests elements tinguin una relació inqüestionable, un lligam íntim, antropològic; o potser un xic sí: quantes pàgines s'han tacat de tinta per parlar-nos de princeses cavallers i dracs... i la "Kahleesi". I quants versos s'han compost, amb més o molt menys encert, per parlar-nos de la rosa, quan l'amor si posa.
Però el cert és que fora de Catalunya els llibres tenen el seu dia, però no estan tan ben acompanyats, ni són un altre mesurador d'amor per als emparellats.
La tradició de regalar una rosa a les estimades, que prové de la llegenda de Sant Jordi i el drac, és ben antiga, però la de regalar un llibre és més recent; concretament de principis del segle XX, i concretant encara més, de 1923, quan l'escriptor valencià, Vicente Clavel Andrés, proposà a la Càmera oficial del llibre de Barcelona que es celebrés el dia del llibre; però el 7 d'octubre, ja que aleshores es creia que en aquesta data havia nascut Cervantes. L'any 25 ho aprova la cambra i el 26 Alfons XIII firma un real decret, declarant oficialment la festa del llibre espanyol; durant l'exposició universal de 1929, a la ciutat comtal, molts llibreters decideixen exposar els llibres al carrer, amb molt bons resultats. Un any més tard la festa del llibre ja es celebra el 23 d'abril. Des de Barcelona (les ciutats universitàries són les primeres a apuntar-se a aquesta celebració) s'estén a tota Catalunya.
L'elecció final de la data té tot el sentit (li va "como anillo al dedo), car no coincideix només amb el dia en què va ser enterrar l'autor del Quijote (va morir el dia abans), sinó també amb la mort d'Inca Garcilaso de la Vega i William Shakespeare; siguent estrictes: segons el nostre calendari (gregorià) succeí el 3 de maig, 23 d'abril del Julià. Bé, potser l'anell balla un xic, però no cau. Podem recórrer a altres coincidències entre aquesta data i la mort i naixement d'altres escriptors com: Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov, Josep Pla o Manuel Mejía Vallejo.
Finalment, l'any 1995 el govern espanyol presentà a la UNESCO la proposta de la "Unión Internacional de Editores" de celebrar el Dia Mundial del Llibre el 23, acceptant-se el mateix any.
I vet aquí perquè la Diada de sant Jordi coincideix amb el Dia internacional del Llibre.
I per això m'encanta, perquè és l'origen d'un gran dia, que ens fa parlar de llibres i d'escriptors/es, i és també una alternativa al Sant Valentí.
Abans de finalitzar aquest text voldria destacar que amb els anys la tradició s'ha anat actualitzant: ara es pot regalar una rosa o un llibre (o ambdós) a la persona estimada independentment del seu gènere, i a les noves representacions gràfiques o escrites de la llegenda poques vegades es mostra a Sant Jordi matant el drac; fins i tot abans que Danerys els convertís en criatures lleials, admirables, que tots voldríem tenir. I cada vegada més es mostren a la princesa, el cavaller i el drac com amics, compartint l'afició a la lectura i en altres escenes molt menys violentes, especialment en imatges dirigides a un públic infantil.
I a la rosa vermella se li han sumat altres colors, com el grog; fins i tot es poden trobar roses amb els 7 colors de l'arc de Sant Martí.
Bibliografia/linkgrafia:
Día internacional del libro, wikipedia
Diada de Sant Jordi, wikipedia
L’hora del lector, programa especial, per Sant Jordi (un dels millors programes sobre literatura de la TV que he gaudit).